Article per Pablo Urani
A primera vista, sostenibilitat i desenvolupament sostenible semblen conceptes similars, però al moment d’analitzar-los lingüísticament i filosòficament, ens adonem que la diferència entre ells no és només tècnica, sinó que té implicacions profundes en la manera com concebem la nostra relació amb el món.
1. Diferència estructural en el llenguatge
Des d’un punt de vista estrictament lingüístic:
-
“Desenvolupament sostenible” és una construcció on “desenvolupament” és el nucli del significat, i “sostenible” és un adjectiu que el qualifica. És a dir, es dona per fet que el desenvolupament és l’objectiu, i la sostenibilitat és una condició desitjable dins aquest marc.
-
“Sostenibilitat” en canvi, és un substantiu en si mateix, no està subordinat a la idea de desenvolupament ni a cap altre concepte. És un principi més ampli, que es pot aplicar no només a allò econòmic o productiu, sinó a les nostres relacions, la nostra manera de viure, de consumir, d’organitzar-nos com a societat.
2. Implicacions en la forma de pensar i actuar
Quan parlem de desenvolupament sostenible, estem acceptant el paradigma del creixement i l’expansió, però amb certs límits o condicions. Es tracta d’una visió que segueix posant el focus en el progrés material i econòmic, intentant fer-ho menys destructiu, minimitzant els impactes negatius. En aquest sentit, segueix sent un concepte que sorgeix des d’una lògica antropocèntrica i que en certa mesura “pacta” o és conscient que el creixement implica alguns efectes indesitjats.
En canvi, el concepte mateix de sostenibilitat no està lligat necessàriament a la idea de creixement o desenvolupament. És un concepte molt més holístic que implica equilibri, interdependència, responsabilitat i regeneració. No es tracta només de fer que el desenvolupament duri més temps o causi menys mal, sinó d’una forma d’existència que garanteixi l’harmonia entre els sistemes naturals, socials i econòmics, sense assumir que l’expansió o el creixement sempre siguin la meta a prioritzar.
3. Un canvi de paradigma radical
Aquí és on la diferència, encara que sembli subtil, es torna crucial (o abismal!). Parlar de desenvolupament sostenible ens deixa en el mateix paradigma de sempre: el desenvolupament com a objectiu central, encara que amb ajustaments. Però parlar de sostenibilitat implica qüestionar els nostres models de producció, consum i relació amb l’entorn d’arrel.
La sostenibilitat ens porta a preguntar-nos:
- Necessitem crèixer indefinidament per estar millor?
- Si generéssim la mateixa quantitat de béns i serveis (PIB) que l’any anterior… (sense “créixer” o augmentar) seria una tragèdia?
- Per què donem per sentat que el desenvolupament ha de ser sempre positiu?
- Podem imaginar societats basades en equitat i equilibri, en comptes de l’expansió i l’acumulació?
- Com seria un model on el prioritari no sigui el creixement econòmic, sinó la regeneració del teixit social i ecològic, o la reducció de les desigualtats?
- I una pregunta més desafiant encara… Com fariem la transició d’un model a un altre? Quines iniciatives s’haurien d’emprendre avui?
4. Una visió més humana i transcendental
Si adoptem la sostenibilitat com a principi rector, deixem de veure-la només com una qüestió de polítiques públiques o estratègies econòmiques i la portem a l’àmbit personal, ètic i fins i tot filosòfic. Es converteix en una forma de pensar i de viure que transcendeix allò purament material:
- Sostenibilitat en les nostres relacions humanes, evitant l’explotació i l’abús.
- Sostenibilitat en la nostra comunicació, buscant l’enteniment, l’empatia i l’harmonia en comptes del conflicte.
- Sostenibilitat en el nostre benestar, prioritzant l’equilibri físic i mental sobre la productivitat excessiva.
I pel final, el repte d’una comprensió “única” del concepte de sostenibilitat
La diferència entre sostenibilitat i desenvolupament sostenible no és només una qüestió semàntica. És una distinció que canvia la nostra manera de pensar el món. Mentre que el desenvolupament sostenible continua operant dins del paradigma de creixement, la sostenibilitat planteja una visió molt més radical i profunda, on l’equilibri, la regeneració i la interdependència són els principis fonamentals. Per això, és important aprofundir en quin és el significat que TU dones al terme de “sostenibilitat”, i generar consens en què hauríem d’entendre com a comunitat, d’una mateixa paraula (substantiu? o adjectiu?)…
Comprendre aquesta diferència i adoptar-la en la nostra manera d’actuar pot ser el primer pas per construir una societat que no només “moderi” el seu impacte negatiu, sinó que realment transformi la seva relació amb el planeta, el proïsme i amb ell mateix.
