Article per Martín Araque
Un dels fenòmens més interessants que ha viscut la indústria turística en els anys post pandèmia ha estat la necessitat de reconnectar amb l’entorn natural. Després del boom que va viure el turisme de proximitat, específicament el relacionat amb experiències en contacte amb la natura a conseqüència de les restriccions de mobilitat internacional, el creixement del turisme en entorns rurals no ha mostrat signes de disminuir. Tot i que la despesa en turisme urbà i de costa encara representen el 88% dels ingressos turístics, segons dades de CaixaBank, el creixement de la despesa en turisme rural va superar cada mes de 2022 i 2023 les seves contraparts, demostrant aquest canvi de tendència en les preferències dels turistes per una modalitat de turisme alternatiu.
El turisme rural, a diferència de les seves contrapartides, és un tipus de turisme amb un enfoc més sostenible. Tot i que hi ha excepcions, tant el turisme urbà com el de costa tendeixen a ser modalitats massificades i sobre-comercialitzades, i podrien beneficiar-se d’aplicar pràctiques que són comunes en el turisme rural des d’un punt de vista sostenible.
Què és el turisme rural?
Diversos autors tenen les seves pròpies definicions del que engloba el fenomen del turisme rural. Potser una de les més completes i rellevants (malgrat la seva antiguitat) és la de Sharpley (2002), que diu: “El turisme rural és un concepte multifacètic que engloba una àmplia gamma d’activitats, incloent-hi estades i experiències agrícoles, ecoturisme i experiències culturals destinades a promoure l’economia local i preservar el patrimoni rural.”
Aquesta forma de turisme té una importància significativa per a les poblacions rurals, principalment pels canvis sociodemogràfics que s’han viscut en les darreres dècades. Segons Sánchez i Rodrigues (2020), aquest entorn s’enfronta a canvis a causa de l’abandonament demogràfic i territorial, la caiguda de la població en edat activa, l’envelliment i l’abandonament de l’activitat agrícola; i, en aquest escenari, el turisme rural entra com un instrument de “reconquesta” de les societats agràries o rurals i com un motor de desenvolupament econòmic.
Què ens ensenya el turisme rural?
1. La complementarietat d’activitats aporta resiliència i contribueix a la desestacionalització turística i econòmica.
Introduir activitats ‘complementàries’, com el turisme dins l’entorn rural, ofereix a la població local l’oportunitat de diversificar els seus ingressos, brindant resiliència econòmica quan una de les seves activitats es pot veure afectada per factors endògens, com la disminució de la demanda turística durant la pandèmia o un mal any de collita a causa de factors climàtics. A més, aquesta diversificació permet treballar diferents eixos econòmics al llarg de l’any, contribuint a la desestacionalització d’ingressos derivats de la mono–activitat, oferint als visitants l’oportunitat de conèixer el territori al llarg de l’any i no només en temporades històricament de major afluència.
2. Si l’atractiu es basa en el patrimoni cultural, aquest es revaloritzarà.
Part de l’essència del turisme rural és l’enfocament que aquest té en experiències autèntiques, generalment tractant-se de contacte amb el producte o la cultura local. Brandth i Haugen (2011) parlen de la combinació del patrimoni en la seva triple vessant, elements tangibles, gastronomia i paisatge rural, com l’element clau de l’autenticitat de les experiències rurals. Dit d’una altra manera, l’experiència rural es dóna a partir de la combinació de factors patrimonials, el que significa que, per a la realització de l’activitat turística, el patrimoni és un factor indispensable que s’ha de mantenir i protegir. Sims (2009) també parla de la importància que té el patrimoni gastronòmic i vinícola en les experiències rurals, ja que integra l’agricultor en la cadena de valor del turisme, transformant-lo de proveïdor a participant.
3. L’activitat turística és un motor d’educació cultural i protecció ambiental.
Com s’ha esmentat anteriorment, el turisme rural té el potencial de fomentar l’educació cultural, però també de promoure l’educació ambiental i formes més sostenibles de vida. Brandth i Haugen (2011), citant a McGehee, 2007; Kuo et al., 2008; i Plaza Gutiérrez, 2016, escriuen sobre com dins d’aquesta forma de turisme sorgeixen activitats relacionades amb la producció d’aliments, generalment de caràcter orgànic i respectuós amb el medi ambient, que ajuden també a mantenir el paisatge rural, i en virtut de les seves estructures físiques i ecològiques, formen també un “paisatge cultural.”
Podríem considerar que l’atractiu no es crea, com en el cas d’un producte turístic en l’eix urbà, sinó que més aviat s’”aprofita”, i que, sense la natura, aquest atractiu deixa d’existir o es transforma en un de completament aliè a l’originalment plantejat.
Tres lliçons que podem aplicar a altres tipus de turisme:
1. La cura del patrimoni local (costums, gastronomia, patrimoni físic).
L’activitat turística té la capacitat de potenciar i, en conseqüència, protegir el patrimoni local. En ‘aprofitant’ el patrimoni local, sense la gentrificació d’aquest, les experiències tenen el potencial de convertir-se en més autèntiques i diferenciades, mentre esdevenen un instrument protector del mateix.
2. Aplicar una visió d’immersió del turista a territori i no d’adaptació territori-turista.
Una cosa està clara: el turisme tracta d’experiències, i aquestes tenen la capacitat de ser enriquidores tant per als visitants com per a la comunitat local. Relacionat amb el punt anterior, però fent èmfasi en l’adaptació de l’activitat a l’entorn, podríem aplicar l’ensenyament que ens dona el turisme rural incentivant el turista a realitzar l’exercici d’immersió en el territori en lloc d’adaptar el territori al turista, posant en perill la seva autenticitat i desposant-lo de la seva essència.
3. Sostenibilitat com a pilar:
Quan parlem de sostenibilitat, el turisme rural ens brinda dues ensenyances importants, la sostenibilitat ambiental però també la econòmica. Ambientalment, podem aprendre sobre la posada en valor del producte de proximitat, però sobretot de la cura de l’entorn (com si la nostra activitat depengués d’ell). També és important tenir en compte l’aspecte econòmic, que en el cas del turisme rural ens ensenya la importància de la diversificació. Quan no només es depèn de la mono–activitat, les empreses poden, d’alguna manera, substituir la necessitat d’atraure pel luxe d’escollir.
En conclusió, es podria dir que el turisme rural és una forma de turisme que presenta nombroses oportunitats de recuperació i revalorització en la triple dimensió de la sostenibilitat (ambiental, social i econòmica). Observar les pràctiques d’aquest tipus d’activitats ens serveix com a ensenyament que el turisme té el potencial de ser una relació positivament simbiòtica en lloc de la tradicional i, en alguns casos, encertada visió parasitària.
Referències:
CaixaBank Research. (2023, octubre 18). The rise of rural tourism in Spain: An opportunity for rural development. CaixaBank. https://www.caixabankresearch.com/en/sector-analysis/agrifood/rise-rural-tourism-spain-opportunity-rural-development
Brandth, B. y Haugen, M. S. (2011). Farm diversification into tourism – Implications for social identity?. Journal of Rural Studies, 27(1), 35-44. https://doi.org/10.1016/j. jrurstud.2010.09.002
Kuo, N.-W., Chen, Y.-J., y Huang, C.-L. (2008). Linkages between organic agriculture and agro-ecotourism. Renewable Agriculture and Food Systems, 21(04), 238-244. https:// doi.org/10.1079/raf2006148
Mcgehee, N. G. (2007). An agritourism systems model: A Weberian perspective. Journal of Sustainable Tourism, 15(2), 111-124. https://doi.org/10.2167/jost634.0
Plaza Gutiérrez, J. I. (2016). El valor patrimonial de los paisajes rurales. Algunos ejemplos. En Rebollo, J. F., Cantos, J. O., Hérnadez Hérnadez, M., Morales Gil, A. (Coord.), Paisage, cultura territorial y vivencia de la Geografía. Libro Homenaje al Profesor Alfredo Morales Gil (pp. 343-360). Universitat d´Alacant / Universidad de Alicante, Instituto Interuniversitario de Geografía.
Rodrigues Ferreira, D. I. y . Sánchez Martín, J. M. (2020). La agricultura como producto turís t ico en áreas rurales: Un debate abierto en la literatura. Investigaciones Turísticas (20), pp. 97-123. https://doi. org/10.14198/INTURI2020.20.05
Sharpley, R. (2002). “Rural tourism and the challenge of tourism diversification: The case of rural tourism in the UK.” Tourism Management, 23(2), 133-141. https://doi.org/10.1016/S0261-5177(01)00074-7.
Sims, R. (2009). Food, place and authenticity: Local food and the sustainable tourism experience. Journal of Sustainable Tourism, 17(3), 321-336. https://doi. org/10.1080/09669580802359293
