El 20 de març del 2025 es va aprovar la nova Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari a Espanya, la qual entrarà en vigor el 2 d’abril del 2026. Però com afecta aquesta llei els negocis de restauració i aliments? T’ho expliquem al següent post, juntament amb el testimoni d’Alfonso Mas Castillo, soci d’UMAMI Projects i expert en Gestió de l’Hostaleria i la Restauració.
Comencem pel principi. Quin és el propòsit de la llei?
L’objectiu principal d’aquesta llei és reduir el malbaratament alimentari a Espanya un 50% a les llars i venda al detall, i un 20% a les fases de producció i subministrament per al 2030; alineant aquesta iniciativa amb l’Agenda 2030 i l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2030.
Inclou tots els agents de la cadena alimentària: productors, indústria, distribuïdors, supermercats, hostaleria i restauració. Se n’exceptuen microempreses, comerços tradicionals i petits establiments (les empreses amb menys de 10 treballadors o 2M€ de facturació anual queden exemptes d’obligatorietat).
Què implica exactament per a les empreses que els afecta?
Aquesta llei implica una sèrie d’obligacions, que les resumim tot seguit:
- Disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que contempli un diagnòstic de fases o processos on es generen més pèrdues, i accions correctives per evitar-les o reduir-les.
- Complir una jerarquia d’usos prioritaris per gestionar els excedents alimentaris: primer la prevenció; segon, la donació per a consum humà (prioritzant ONG i bancs d’aliments); tercer, la transformació en altres productes aptes per al consum (per exemple, fer pa ratllat amb el pa dur); quart, l’ús d’excedents com alimentació animal o subproductes industrials; i el cinquè i últim, el compostatge o derivats com a darrer recurs (biogàs, valorització energètica, etc.). Dit d’una altra manera, aquesta llei prohibeix destruir aliments sense justificació i sense seguir aquest ordre de gestió d’excedents.
- Facilitar la donació d’excedents aptes per al consum humà mitjançant acords formals o convenis amb entitats receptores. Aquestes donacions s’han de consolidar i documentar adequadament.
- Oferir envasos gratuïts reutilitzables o reciclables per portar el menjar no consumit a la clientela. Això inclou bars, restaurants, cafeteries, serveis de càtering, etc.
- Promoure la informació, formació i sensibilització, tant al personal com als/les consumidors/es, sobre bones pràctiques per prevenir el malbaratament alimentari i altra informació d’utilitat, com ara mesures per conservar aliments correctament. Addicionalment, col·laborar amb campanyes públiques de sensibilització.
- Dur a terme un registre i traçabilitat d’aliments no venuts, amb indicació de les quantitats i la destinació d’aquests excedents.
A continuació, li fem algunes preguntes a l’Alfonso Mas:
Quin consideres que serà el repte més gran per als restaurants a l’hora d’implementar el Pla de Prevenció del Malbaratament Alimentari?
El repte més gran serà convertir el pla en una cosa operativa i mesurable, no en un document decoratiu. L’hostaleria haurà d’identificar on es perd producte, registrar quantitats i justificar decisions… i fer-ho a locals amb molta rotació de personal i poc temps administratiu. El que és complicat no és entendre la llei: és organitzar el dia a dia per complir-la sense frenar el ritme del negoci.
Al teu parer, quines bones pràctiques ja existents en hostaleria poden servir com a referència per complir aquesta nova llei sense augmentar costos?
Moltes cuines ja fan coses que van totalment alineades amb la normativa:
- Mise en place ajustada i producció segons previsió real.
- Escandalls detallats per evitar compres excessives.
- Rotació FIFO estricta i controls de caducitats (FEFO).
- Racions calibrades i formats de carta més simples.
- Reaprofitament: cremes o bases de sofregit amb verdures lletges, talls irregulars per a croquetes o ragús, fruita madura en vinagretes o melmelades, etc.
En resum: allò que ja funciona per controlar costos… també funciona per reduir desaprofitament.
Quins beneficis pot obtenir un negoci de restauració en adoptar mesures de prevenció del malbaratament, més enllà de l’obligació legal?
El benefici més immediat és econòmic: menys minves, menys compres innecessàries i més control de l’inventari.
Però també hi ha un impacte clar a:
- Imatge de marca: cada cop més clients valoren la sostenibilitat real.
- Ordre operatiu: processos més ben definits i menys improvisació.
- Motivació de l’equip: quan s’entenen els perquès, la cuina i la sala treballen amb més criteri.
- Complir la llei és obligatori; guanyar eficiència i reputació és la part intel·ligent.
De cara al 2026, quins passos recomanaries començar a fer perquè els negocis arribin preparats a l’entrada en vigor de la llei?
Jo recomanaria començar ja amb quatre passos bàsics i molt pràctics:
- Fer un petit diagnòstic intern: on es llença producte i per què?
- Registrar quantitats durant un mes: no cal complicar-se; un full de control ja serveix. El que és important és habituar-se a mesurar, perquè la llei exigirà justificar decisions. És important en aquest punt registrar la causa, això permet detectar tendències i corregir-les.
- Simplificar processos: cartes més clares, compres més ajustades, logística més ordenada, en definitiva, aquest és el moment d’eliminar plats de rotació baixa i ajustar el flux de producció.
- Formar l’equip: si el personal no entén la llei, no hi haurà compliment real.
Qui arribi a l’abril del 2026 amb aquests quatre punts avançats… arribarà més tranquil.
