Article per Marina Prat
Ja fa anys que sentim a parlar de massificació turística, i no sembla que aquest fenomen tingui intenció de disminuir a moltes destinacions arreu del món. A Barcelona, per exemple, aquest debat ja tenia força l’any 2007 i, des d’aleshores, segueix latent any rere any. Lluny de decréixer el nombre de turistes, més aviat segueix creixent.
Fa uns mesos ens arribava una notícia que afirmava que la capital catalana és la ciutat més massificada del món (turísticament parlant), amb més de 200.000 turistes per quilòmetre quadrat. Els efectes adversos d’aquest fenomen són clars: aglomeracions a punts d’interès i espais públics que alteren la vida quotidiana dels residents, degradació dels ecosistemes socials i ambientals, gentrificació, augment del cost de la vida pels residents, contaminació, malestar social, pèrdua d’identitat cultural, entre molts d’altres que podríem esmentar. Però… els territoris massificats poden fer alguna cosa al respecte per a evitar-ho o aturar aquesta situació? La resposta és sí, i tot comença per una bona planificació i gestió turística.
Sovint oblidem que darrere de cada estratègia de màrqueting, cada promoció, cada experiència venuda i cada proveïdor de serveis, hi ha persones. I aquestes persones —nosaltres— som les que dissenyem, decidim i actuem, sempre intentant el millor que podem, satisfer una necessitat, dins un ecosistema turístic que és complex i transversal en molts aspectes.
Els ens de gestió turística tenen la responsabilitat de fomentar una activitat que més enllà de generar ingressos econòmics (i cal dir-ho: de manera desigual), sigui sostenible, equilibrada i amb visió de futur. Les destinacions ja no només han de promocionar-se: han de gestionar-se.
Però, quines són algunes iniciatives que les destinacions poden dur a terme per reduir la massificació turística i evitar-ne els efectes adversos? Aquí te’n deixem unes quantes:
1. Estratègies de De-marketing o No-marketing:
Destinacions arreu del món ja han optat per reduir de manera selectiva la promoció turística per evitar excés de turistes, o perfils turístics no desitjats. Algunes, inclús, han deixat de promocionar del tot llocs o atractius saturats, amb l’objectiu d’esperar una desconcentració significativa progressiva.
De la mateixa manera, altres destinacions han derivat finançament que històricament estava dedicat a la promoció, cap a la gestió.
2. Límit i control dels fluxos turístics:
Regular – i limitar – el turisme quan aquest excedeixi la capacitat de càrrega d’un lloc. Això es refereix als aforaments en espais naturals, monuments i atractius de la destinació, així com a la pròpia destinació.
Per als espais i monuments, això es pot fer mitjançant reserves anticipades per visitar certs espais. De cara a la destinació, limitar els vols o, en el cas de tenir port, els creuers, i en general els punts d’entrada.
3. Desestacionalització i desconcentració territorial:
Promocionar el turisme fora de temporada alta, i en zones on l’activitat turística és molt menor o a vegades inexistent, és una estratègia ja força utilitzada per part de molts ens de gestió turística de destinació. Tot i així, es poden buscar nous mètodes i estratègies per impulsar-ho i promoure-ho molt més. D’aquesta manera, repartir millor els fluxos turístics de manera homogènia al territori, i permetre que altres proveïdors se’n puguin alhora beneficiar.
4. Tecnologia per monitoritzar, anticipar i gestionar:
Algunes destinacions arreu del món han optat també per desenvolupar tecnologia que ajudi a redirigir aquests fluxos turístics cap a altres zones. Això es fa a través de sensors per controlar l’afluència en temps real, o mitjançant apps amb geolocalització que permeten derivar turistes a zones menys saturades a través d’alertes digitals o recomanacions a temps real que se’ls hi envia als seus dispositius mòbils.
També és important, en aquest àmbit, comptar amb un sistema de dades obertes per a una millor planificació de serveis.
5. Participació ciudadana i governança local:
Potser la més important a considerar de totes les esmentades. Incloure la veu de la comunitat local en les decisions de gestió turística és primordial si volem construir un sistema i models turístics que realment aportin valor de manera homogènia i justa als territoris.
Escoltar el testimoni de la ciutadania és clau per a identificar els impactes reals del turisme a la destinació, de la mateixa manera que ens permetrà identificar l’origen dels malestars socials derivats de la massificació, i quines conseqüències específiques genera aquest fenomen en cada territori. En aquest sentit, involucrar els residents en consultes periòdiques i en l’estratègia i planificació turística territorial, són algunes de les actuacions que es poden dur a terme.
La massificació turística no és un destí inevitable ni irreversible, sinó una conseqüència de decisions que poden —i han de— ser replantejades. Les destinacions tenen a les seves mans eines i estratègies per gestionar de manera intel·ligent i sostenible l’activitat turística. Això implica anar més enllà de la promoció, i entendre el turisme com un fenomen que ha de conviure en harmonia amb el territori, el medi ambient i les persones que hi viuen. La clau rau en la planificació, la regulació i, sobretot, en la implicació de la comunitat local per construir un model turístic més just, equilibrat i adaptat als reptes del futur.
