Artícle per Rodrigo Pozo
El turisme és una de les indústries més importants i de major impacte positiu a tot el món, ja que impulsa l’economia, fomenta l’intercanvi cultural i proporciona experiències enriquidores. No obstant això, també és un sector amb diversos reptes que generen impactes negatius. Alguns d’aquests són: la saturació turística, la degradació del medi ambient, l’explotació cultural i l’increment de les desigualtats socials.
En aquest context, cada any es publiquen dues llistes que tenen per objectiu recomanar als viatgers llocs als quals no haurien d’anar i, per contrapart, destins poc coneguts als quals es recomana viatjar. Estem parlant de la “No list” de Fodor i la “Not Hot List” de Intrepid Travel. Aquestes publicacions ens conviden a tenir importants converses sobre el turisme responsable i les accions necessàries per a salvaguardar els destins emergents i menys visitats.
Què són la “No List” i la “Not Hot List”?
La “Fodor’s No List”, publicada anualment per l’empresa de guies de viatges, és una selecció de destinacions que s’aconsella als viatgers no visitar per motius d’impactes mediambientals, culturals, socials o de saturació turística. D’altra banda, la “Not Hot List “de Intrepid Travel se centra en la promoció de destins menys coneguts que poden arribar a ser una alternativa interessant davant dels més populars.
Per exemple, mentre que Fodor pot assenyalar destins com Barcelona o Bali per sofrir de saturació turística o de contaminació plàstica excessiva, la llista de Intrepid Travel pot promoure alternatives menys concorregudes dins regions similars que ofereixin experiències culturals úniques sense aclaparar la infraestructura local, com és el cas d’Oslo o de la Sabana de Rupununi a Guyana. Encara que aquestes llistes tenen enfocaments diferents, comparteixen l’objectiu d’animar als viatgers a prendre decisions meditades i informades sobre el tipus de turisme que realitzaran i quins poden ser els impactes associats.
Principals reptes ressaltats en la “No List” i lliçons per a l’elaboració de la “Not Hot List”
1. Saturació turística:
El turisme excessiu es produeix quan el nombre de visitants d’un destí supera la seva capacitat d’acolliment. Aquest fenomen provoca massificació, augment de la contaminació i sobrecàrrega de les infraestructures locals. Destins com Mallorca i Dubrovnik, destacats per Fodor, exemplifiquen els riscos que comporten la popularitat descontrolada i l’augment del nombre de visitants com el principal indicador de gestió turística.
2. Degradació del medi ambient:
Molts destins populars alberguen delicats ecosistemes que sofreixen sota el pes del turisme de masses. Els esculls de coral, els hàbitats naturals i les platges verges solen sofrir danys irreversibles a causa del desenvolupament d’activitats i la construcció d’instal·lacions turístiques. L’enfocament de Intrepid Travel, de destacar llocs menys coneguts, brinda l’oportunitat de distribuir el turisme de forma més uniforme, alleujant la pressió sobre entorns fràgils. No obstant això, aquests destins emergents han d’aplicar proactivament polítiques de conservació per a salvaguardar els seus actius naturals.
3. Explotació cultural i augment de les desigualtats socials
A vegades, el turisme pot portar a la mercantilització de les cultures locals, on les tradicions i els rituals es realitzen únicament per als turistes en lloc de preservar-se com a pràctiques significatives. A més, els beneficis econòmics del turisme, per molt grans que semblin, sovint no arriben a les comunitats locals i beneficien a molt pocs actors de la cadena de valor. La llista de Fodor subratlla aquests riscos, mentre que la llista de Intrepid anima als viatgers a comprometre’s amb nous destins on es pot desenvolupar un model que empoderi a les poblacions locals i millori la seva qualitat de vida. La distribució justa dels ingressos del turisme i els intercanvis culturals autèntics són fonamentals per a aconseguir un equilibri entre el turisme i la vida diària de comunitat amfitriona.
Una crida col·lectiva al turisme sostenible
Aquestes llistes, encara que diferents en els seus plantejaments, defensen la importància del turisme sostenible. Juntes, ens recorden que les nostres decisions de viatge tenen profundes conseqüències, per a bé o per a mal. D’altra banda, encara que la seva principal audiència són els turistes, també ens demostren la importància d’implementar polítiques públiques per a corregir els errors que han portat a uns certs destins a la situació actual i prevenir aplicar aquest tipus de models de desenvolupament en destinacions emergents. Així com també, la necessitat urgent de potenciar models de negoci responsables, que posin a la comunitat local, al medi ambient i al propi turista com les seves prioritats, en lloc d’únicament maximitzar beneficis econòmics costi el que costi. Resulta imperatiu transitar d’un model basat en els “shareholders” a un basat en els “stakeholders”.
Si vols conèixer aquestes publicacions en detall, visita:
