El turisme té un gran protagonisme a l’hora de buscar i trobar noves estratègies i solucions per reduir el malbaratament alimentari a nivell mundial. Això és així, degut a la influència que té el turisme sobre l’ús dels recursos alimentaris en moltes de les seves activitats, especialment en hostaleria i restauració. A Espanya, per exemple, només els hotels i restaurants són responsables del 14% del menjar que es llença cada any.
Les organitzacions internacionals fan alguna cosa al respecte? Sí, estan prenent mesures per crear regles i estratègies que ajudin a solucionar aquest problema. Així tenim més possibilitats que el turisme sigui més sostenible quant al menjar que s’utilitza!
Malbaratament alimentari – Com de greus són els excedents de menjar en el turisme?
Fins on arriba el malbaratament alimentari? Vegem què ens diu l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, coneguda més comunament com a FAO.
Aquesta organització ens diu que aproximadament una tercera part de tots els aliments produïts per al consum humà es perd o es malbarata cada any. Això implica que el 28% de la terra dedicada a la producció agrícola a nivell mundial s’utilitza per generar aliments que finalment no seran consumits.
El turisme ha crescut força últimament, ja que la gent viatja cada vegada més. I no només turisme entre països, sinó també en diferents regions del mateix país. Aquest fet, tot i que resulta positiu per a les economies de certs destins i organitzacions, ha agreujat considerablement les emissions de carboni derivades del transport aeri i, per tant, el canvi climàtic.
Què passa més específicament a Espanya?
A Espanya, per exemple, el 14% dels excedents de menjar anuals s’originen en el sector de l’hostaleria, com ja hem esmentat al principi. Els principals factors que agreugen el malbaratament alimentari en la indústria turística són la falta d’optimització de processos, el consum irresponsable per part dels visitants i la conservació inadequada dels aliments.
Quines són les mesures per minimitzar el malbaratament alimentari?
Davant d’aquesta preocupant situació global, organismes com l’ONU Turisme (anteriorment coneguda com l’Organització Mundial del Turisme) han pres mesures concretes. El 2022, ONU Turisme va presentar un Roadmap global amb l’objectiu de reduir el malbaratament d’aliments en la indústria turística. Aquesta estratègia és part de les seves propostes per promoure una economia més sostenible en el turisme.
Com funciona el full de ruta en la gestió sostenible d’aliments?
El full de ruta té com a objectiu ajudar el turisme a contribuir a l’assoliment de la meta 12.3 en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En paraules més senzilles, busca minimitzar els malbarataments de menjar a la meitat a nivell mundial per al 2030.
Aquest full de ruta se centra en els consumidors i en la venda al detall. I, també, busca reduir les pèrdues d’aliments en totes les etapes de producció, processament i distribució. A més, encoratja les empreses turístiques a emprendre quatre accions clau:
- Fixar objectius.
- Mesurar el malbaratament alimentari.
- Prendre mesures concretes per minimitzar el malbaratament.
- Informar sobre els avenços assolits.
Al mateix temps, el Govern d’Espanya ha aprovat recentment una llei sobre la prevenció del malbaratament alimentari. Aquesta normativa estableix mesures per evitar malbaratar menjar en les diferents etapes de producció i consum d’aliments, des de la seva obtenció fins a la seva entrega al consumidor final. Aquesta llei serà aplicable a totes les empreses i activitats de restauració, la qual cosa influirà també en el sector turístic.
En virtut d’aquesta llei, què han de fer les empreses? És una estratègia en la qual hauran de fer una autoavaluació, per posteriorment implementar mesures òptimes que donin prioritat al consum i disminueixin els excedents de menjar.
Oportunitats i beneficis – Gestió alimentària en el turisme
La indústria turística pot aconseguir bons beneficis fent canvis en la seva gestió alimentària. Com quins? Disminuir costos, millorar la seva imatge de marca i contribuir a formar una economia més verda. Per aconseguir-ho, poden posar en pràctica algunes d’aquestes estratègies:
- Optimització de processos en la cadena de subministrament.
- Implementació de sistemes de conservació d’aliments més eficients.
- Promoure un consum responsable entre els clients.
- Explorar alternatives per donar un segon ús als excedents de menjar, com donar-los a bancs d’aliments o transformar-los en compost.
El malbaratament alimentari és un desafiament latent que enfronta la nostra societat actualment. Si no es contraresta des d’ara, en uns anys la situació clarament podria empitjorar.
I, com pots veure, el turisme i el seu ecosistema econòmic són fonamentals per trobar solucions eficients que puguin contribuir a una gestió alimentària sostenible. Un bon començament serà adoptar un enfocament proactiu i estratègic per abordar aquesta problemàtica.
