Cap a una economia circular

El Congrés dels Diputats ha aprovat recentment a Espanya una llei de residus que suposa un avenç important cap a un model d’economia circular i es caracteritza per la prohibició dels residus d’un sol ús. Aquest veto, que es concreta a prohibir articles de plàstic com palletes, coberts de plàstic o bastonets de les orelles, comporta també altres conseqüències com oferir empara legal per a la prohibició de fumar a la platja, o bé limitar els micro-plàstics en una varietat de productes.

Entitats com Greenpeace han valorat positivament la llei, destacant el fet de disposar per primera vegada d’un sistema de devolució i retorn d’envasos (SDDR), l’eradicació dels plàstics d’un sol ús i l’obligatorietat per part dels restaurants d’oferir aigua de l’aixeta, però criticant el fet que encara s’aposta massa pel reciclatge en comptes de fixar objectius més ambiciosos de reducció. L’entitat ressalta el fet que s’està perdent un temps valuós en què s’hauria d’apostar per un model de residu zero, ja que el reciclatge no és suficient per pal·liar la crítica situació de contaminació per residus que vivim a nivell mundial i que agreuja la crisi climàtica.

Aquesta urgència ha estat expressada per moltes organitzacions i experts que alcen la veu per exigir accions concretes i una implicació més gran de les institucions, empreses i societat en general. El passat 4 d’abril l’IPCC va llançar un informe amb dades impactants que afirma que de no posar límit a les emissions de gasos nocius a l’atmosfera properament, el planeta serà inhabitable tan aviat com el 2050. Estem per tant en un punt crític que se’ns demana actuar de manera urgent.

En aquest sentit, són molts els col·lectius, les entitats i les institucions que demanen un model d’economia circular que redueixi al mínim la generació de residus i el nostre impacte al planeta. La Comissió Europea disposa d’un pla adoptat el 2020 per assolir els objectius de neutralitat climàtica i reduir la pressió humana sobre els recursos naturals.

Però, de què parlem quan parlem de l’economia circular? L’economia circular integra aspectes ambientals, econòmics i socials i es fonamenta en el respecte ambiental, la col·laboració i la coordinació d’actors perquè des del disseny dels processos i objectes es creï un model de producció i consum que estengui la vida útil dels productes per reduir els residus i, consegüentment, la petjada de carboni, a més de generar llocs de treball i millorar la competitivitat.

Una de les claus a l’hora d’actuar són les 4 Rs: Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar. De totes maneres, tal com hem vist cal tenir en compte que l’ordre importa i per tant prevaldran sempre les tres primeres, és a dir: Reduir, Reutilitzar i Reparar. Cal no oblidar que el procés de reciclatge és complex, consumeix energia, i en molts casos ni tan sols es produeix del tot.

Aquest camí cap a una economia circular no està exempt de reptes: és crucial trobar alternatives als omnipresents plàstics i en molts casos això no és una tasca fàcil. Per sort, per a molts productes disposem d’opcions en materials biodegradables: cartró, fusta, bambú, anomenats bioplàstics, etc. Afortunadament, és cada vegada més comú veure’ls integrats al sector de l’hostaleria, per exemple.

Un altre problema és l’obsolescència programada d’alguns productes, una pràctica que es dur a terme des de fa decennis per beneficiar certes indústries. Per superar aquests inconvenients, hi ha múltiples iniciatives que donen suport a la ciutadania per fomentar la reparació i evitar que es rebutgin més objectes. Un exemple és la plataforma Millor que Nou, que permet cercar tallers de reparació, estimula el bescanvi i l’intercanvi i promou formacions per aprendre a reparar i donar una nova vida a objectes obsolets.

Per altra banda, un dels obstacles més importants és canviar els hàbits i la mentalitat del consumidor. Això es pot aconseguir mitjançant l’educació i sensibilització, així com implementant un sistema de recompenses que premiï els consumidors que escullen opcions sostenibles. De qualsevol manera, lleis com la recentment aprovada són clau a l’hora d’impulsar aquest canvi de mentalitat, ja que requerir que almenys el 20% de les superfícies comercials de més de 400 metres estiguin obligades a dedicar-se a la venda a granel suposarà una valuosa plataforma per visualitzar els productes sense embalatge i ensenyar al consumidor que un altre tipus de consum és possible.

En definitiva, es tracta de posar-nos les piles individualment però també a nivell d´empresa, ja que les conseqüències de l´emergència climàtica són visibles, imminents i ens afecten a tots. Es tracta de posar el nostre granet de sorra des del nostre dia a dia, per així impulsar el canvi, encara que sigui amb petites accions diàries.

I tu, ja tens pensat què faràs? Des de Pax# estem preparant un pla específic de reducció d’emissions, si vols et podem ajudar a generar el teu propi. Partirem del càlcul de la teva petjada de carboni, i en funció de l’activitat i el procés que genera més impacte en el medi ambient, podrem proposar accions concretes per assolir reduccions considerables.